Dispués de más de
mediu sigru, los puebrus nuevus que nacierun pola colonización el Pran Badajó
siguin alevantaus, peru sin solución pa una continación crara. Enque es plontu
pa dizil si esti pran frascassó o no, se prencipian a vél los fallus. Por dos
generacionis, las parcelas ereás s’án estau trebajandu. Quandu el relevu ala
tercel geneción deviera de sel ogañu una ralidá, los pobremas contra los que
ain que bregal son tantus que naidi quiel ni puei tiral palantri. La genti
nueva, ahuyi por no encontral trebaju polo que á estudiau i los que decidin
queal-si, lo hazin comu jornalerus, obrerus o arbañilis.
Las impresas están
amenuías a unas pocas eniciativas hugazis. Las coperativas agrarias criás pa
trebajal colos produtus de güertas, senaras i parcelas, las que no están
farrungás, están espelusás o aburrías pol desbalagamientu i el robu. Grandis
fincas prencipian a barruntal-si, pos artolanus, campusinus i parcelerus dexan
de tenel medius, materialis i umanus pa acontinal. Estillerus i comercius
chicus án cerrau i oficius que antañu eran corrientis, ya namás son recuerdus
en tardis juegandu alas cartas.
Quandu
despropiarun las grandis fincas comu las de La Sarteneja, La Vara, Los
Carneriles o Torre-Fresno pareci que no se barruntava ná d’estu. Mentris, los
puebrus viejus, comu Lobón, El Montiju o La Puebla destendían sus choçus polos
lexíus. El proyetu era ambiciosu: aborral un cachu d’Estremaúra pal serviciu la
nación. La despropiación se hizu ata l’estremu de que qualquiera cosa que
arrecordara el passau aburríu de señoritus tenía de sel derrotau. Si pa ellu
era mestel mual el paisagi, se muava. Assinque, sin arreparu dengunu, quitarun
la hesa i el monti, charcas i lagunas pa destendel una gran mesa dendi lo
primeru. Pusun puebrus nuevus i truxun colonus d’Estremaúra i d’otru laus alos
que dierun una vida nueva, con casa, tierra, aperus, educación i divertimentus.
Esti assuntu está más o menus estudiau: el capital umanu i material envertíu en
esta Vega hue enormi.
Los nietus delos
que vinun no lo conocin i pocu les importa del passau los sus agüelus, peru
menus entovía qué avía aquí enantis de llegal ellus. El trebaju del régimin
s’encargó d’ellu i la educación d’agora lo garantiza: el paisagi á muau tantu i
s’án incultau otru quantu que’l veregel i la novedá no dexan vél lo de patrás. 
Quandu truxun maquinarias que no vían pisau estas tierras enantis pa hazel bancalis, echal caminus i escaval hoyus i acequias, aborrarun los restus delos antiguus estremeñus que anduvun paquí. No se respetarun mosaicus en allanandu las tierras. Aballarun colos murus d’antiguas villas romanas i taparun boegas enos bancalis. Arrancarun las pieras de viejas calçás.
Derrotarun cimenterius milenarius.
Eschangarun huentis de cantería i maniantalis. Barrumbarun restus d’ermitas i
pobraus. Tirarun molinus, destraçarun una nueva caxa pa Guadiana i una nueva vestimienta
con ucalitus i prantas folasteras. No se tuvu respetu por dengunu delos restus
que mos quearun los antiguus vezinus d’estas tierras. Direis que eran otrus
tiempus i otrus pensamientus i que gracias que hizun parcelas púun vivil en estus
puebrus duranti’l campu diera de comel. Peru no veu el dañu que hazía una
huenti de cantería, un mosaicu o un cachu de calçá. Ogañu, por baxu de
parcelas, atarfis i çarçalis está acovijá la coltura d’esta vega: comu siempri, por baxu'l dineru i los interessis.
0 comentariu(s):
Publicar un comentario en la entrada